|
Diari deGirona, 21/09/2007
Jordi SERRANO, director de la Fundació Franscesc Ferrer i Guàrdia
ANAR O NO ANAR A MISSA
Els darrers dies hi ha hagut polèmica sobre si els regidors de l´Ajuntament de Barcelona havien d´anar o no a la missa de la Mercè. La missa s´anuncia com una activitat oficial de les festes que organitza l´Ajuntament i els regidors es vesteixen per a l´ocasió amb una banda sobre el vestit i amb la vara de comandament, símbol del poder de la ciutat. A més hi van junts en processó ritual. La Lliga per la Laïcitat ha demanat als regidors que s´abstinguin d´anar-hi investits de la representativitat de la república ciutadana i si volen anar a missa que hi vagin com un ciutadà més i s´asseguin al costat dels altres catòlics.
Per primera vegada, IC ha decidit no anar-hi, bravo! Altres regidors també s´han significat a títol individual i no hi aniran. Però els grups polítics es defensen argumentant diverses idees. Potser la més usada és que és una tradició. És un pobre argument, per aquesta raó caldria reivindicar els «mals usos», a més com explica Eric Hobsbawm, la tradició sempre és invenció, però per si hi manquen més raons la gent no recorda que aquesta és una tradició teocràtica pròpia de constar a la novel·la L´església del mar i que va reactivar els quaranta anys de dictadura. Ja Abdó Terrades, alcalde de Figueres, va separar a mitjan segle XIX l´església i l´estat en l´esfera municipal. Però us imagineu Hermenegildo Giner de los Ríos o el mateix Francesc Layret -regidors de Barcelona a inicis del XX- anant a missa? Quan es planteja recuperar la memòria històrica, la gent no sap quanta falta fa. Als ajuntaments catalans fins el 1939 cap regidor d´esquerres anava a misses, ni de festes majors ni de cap mena.
|
