lliga per la laïcitat

ACTUACIONS: LLIGA

La Lliga per la Laïcitat davant l'assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans

L'assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans representa una oportunitat de treballar per la construcció d'una societat laica i lliure, en la qual puguin sentir-se còmodes totes les creences i cosmovisions particulars que siguin compatibles amb els valors comuns de convivència democràtica.

Els centres educatius, així com la resta de la societat, han de proveir aquest espai comú en què tinguin cabuda, doncs, la diversitat de valors i creences compatibles amb els valors socials i de convivència acceptats democràticament. Valors i creences que, d’aquesta manera, han d’acceptar que les seves pràctiques privades no poden contradir els drets i capacitats de cap persona, sigui quina sigui la seva condició personal o social, i s’han de sotmetre, en l’espai públic, al codi democràtic convivencial comú.

L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans ha d'assegurar i garantir, doncs, una ètica de respecte igualitari per a tots i cadascun dels individus i per als seus drets a la llibertat de consciència.

En aquest sentit és fonamental que aquest espai comú sigui laic, és a dir, que proveeixi oportunitats perquè, des de les diferents òptiques i perspectives parcials, es pugui anar construint aquest espai comú de convivència a tota la nostra societat.

L'escola ha de fonamentar l'educació en valors que sorgeixen de la transversalitat de l’ètica civil democràtica, i això tan sols és factible des d’una perspectiva laica, l’única que pot gestionar la diversitat social i la riquesa plural dels nostres entorns culturals. La nostra societat té el dret i l'obligació d'educar els seus ciutadans i ciutadanes en els principis legals i ètics en els quals se sustenta i enfortir, així, les bases del sistema democràtic i de convivència que hem escollit.

Cal evitar, per tant, que possibles  imposicions de caràcter comunitarista, per exemple per mitjà de l'autoritat familiar, obliguin els infants al seguiment de preceptes privats i els impedeixin accedir, en condicions d'igualtat, a tota la formació i informació sobre la realitat social actual que els preparin per conviure en una societat diversa.

Els drets i els deures vigents són d'obligat compliment i, per tant, és necessari que el sistema educatiu els faci conèixer i ensenyi a respectar-los per sobre de les opinions personals, de les creences religioses i dels elements culturals o identitaris. La profunda i adequada reflexió sobre els processos migratoris i la seva complexitat no ha d'entrar-hi en contradicció, sinó que ha de possibilitar l'ampliació d'aquesta gamma d'opinions, creences i identitats. Caldrà tractar la diversitat, òbviament, com un incentiu per a l’ampliació del coneixement i de l’experiència, mai com una regressió o un tancament en visions de la vida i de la realitat de caràcter excloent.

El dret a una educació sobre els drets humans i democràtics, de la mateixa manera que el dret de tots els infants i adolescents a accedir a tota la formació, ha de situar-se per damunt del dret de cada grup comunitari a mantenir els seus respectius codis de creences, que, d’altra banda, seran respectats sempre que siguin compatibles amb els principis de convivència democràtica de la nostra societat.

Els diversos punts de vista i sensibilitats que conviuen en el si de la nostra societat han de trobar els elements comuns que concretin els continguts d'aquesta educació i, per tant, s'han de formular democràticament quines són les competències cíviques que ha de tenir tota persona que en forma part.

El tractament de la diversitat intercultural s'ha d'encarrilar vers una solució de coresponsabilització democràtica, que es basi en un horitzó de valors comuns, en una mínima ètica cívica democràtica compartida i compatible, en el qual l'assignatura compleix un paper molt important.

L'assignatura ha de promoure activament una ètica civil democràtica que garanteixi, per damunt de tot, que cap individu no pugui ser discriminat per motiu de sexe, religió o ideologia.

L'Educació per a la Ciutadania no pot quedar reduïda a una simple assignatura, sinó que ha de basar-se en una implicació de totes les àrees del centre educatiu, i de tota la comunitat educativa que l'envolta, incloent-hi la gestió i participació democràtica a les aules i al centre en general. En aquest sentit la integració dels centres educatius en una societat plenament laica pot assegurar que els projectes educatius permetin treballar les necessàries competències socials per conviure en una societat democràtica.

 

Punts bàsics en l'Educació per a la Ciutadania:

L’escola, el sistema educatiu, no pot renunciar a educar per a la ciutadania perquè la nostra societat té el dret i l’obligació d’educar els seus ciutadans i ciutadanes en els principis legals i ètics en què se sustenta per assegurar la pervivència del sistema democràtic, de llibertats, de ciutadania activa i de convivència que hem escollit
Els diferents punts de vista i sensibilitats que conviuen en el nostre sistema han de trobar els elements comuns que defineixen aquesta educació i, per tant, les competències cíviques que ha de tenir tota persona que s’hi incorpora amb tots els drets i deures; no podem renunciar a la construcció democràtica de la nostra ciutadania.
Les competències cíviques han de tenir el tractament teòric, però sobretot pràctic, que n’asseguri el seu assoliment efectiu per part dels alumnes, i ha de ser – igualment - el referent de l’actuació de les persones adultes de la comunitat educativa del centre.
La cultura democràtica ha d’estar recollida de forma implícita en totes les àrees, ha de fomentar la participació de tota la comunitat educativa, per compartir experiències i projectes a dins i a fora del centre, implicant altres entitats i institucions en la construcció d’una societat més justa i solidària.
L’establiment de l’àrea és una oportunitat per recollir experiències de participació i de servei que ja es donen o es poden donar en el centre o en l’entorn proper (barri, municipi, comarca) a ell, i aprofitar-les de manera planificada.
L’existència d’una assignatura específica no ha d’anar en detriment d’aquells aspectes transversals que eduquen valors i competències cíviques en totes i cadascuna de les àrees, que han de continuar treballant-se.
En els centres ha de decidir-se l’assignació d’aquesta matèria valorant les persones més adients per al seu desplegament, però no es pot oblidar la intervenció educativa en aquest camp que correspon a tots i cadascun dels docents i personal del centre.
Un espai públic laic és la millor garantia de convivència entre les opcions creients i no creients dels nostres ciutadans i ciutadanes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lliga per la Laïcitat
c. Avinyó, 44 - 08002 Barcelona